He deixat enrere el segle XX. He abandonat el meu passat.
I riberejo.
I vull caminar pels carrers suorosos d’orina i d’aigua bruta que, des de les cases empedrades, les minyones aboquen sense miraments.
I desitjo fregar el peix lligat a la porxada, condemnat a assecar-se al sol i a servir de bressol a les inquietes mosques.
I m’alegro de trepitjar el cagalló del ruc impassible, i de tenir els cabells plomats per l’aviram que els pagesos transporten amunt i avall.
I celebro de respectar al gras mossèn quan m’ofereix la ma per besar-li-la en signe de devoció, i d’apartar-me, prudentment, al pas dels genets de la guarda, i de la carreta olorosa que porta el peix fresc.
Un tenca cau i es desbudella sobre el terra.
[@more@]
