Gaudeixo que la pagesa m’aturi i pretengui vendre’m a bell ull les últimes olives, i que el descarat i brut nen, em demani uns sous.
I m’excito d’entrar a la taverna, dispensari de vi i bones viandes, somriure’m del borratxo esvalotat, i de demanar a la robusta mestressa que fa l’ullet al capità del regiment d’arquers una gerra de bon vi negre de la Terra Alta. El lloc està de gom a gom, uns, juguen a naips, uns altres, beuen i escridàssen les seves alegries, excessivament, fermentades. L’espès fum dificulta la visió, però per l’aixafada, me n’adono que el terra és, si més no, un viscós xoll de licors i escombraries. Llavors, gairebé anant a les palpetes, m’apropio d’un seient, i contaminada per la joia general, paladejo gustosament el temperat brebatge.
Al sortir, m’enrojolo de sotjar a les putes. Provocatives súcubes invitant als vianants a gaudir dels seus encants carnals. Dolces guardianes dels plaers reprimits, no tenen vergonya, ni prejudici; són lliures i boniques.
Un gat negre creua efusivament el carrer.
[@more@]
