La Cinta escarlata

Sento els crits dels pagesos oferint els seus fruits a les mestresses tafaneres. I des de la torre més alta, a la Càndia i a la Còrdula musicant les hores, religiosament. M’enterboleix l’olor a fem i palla que van alliberant els carros en el seu cansat carretejar, i també l’aroma del garrofer desmembrat, immolant-se a les llars, càlidament. Un mos de baldana col×lapsa el meu paladar, emplenant-me la boca de saliva i d’intens sabor a espècies. I acaricio els suaus llisars, petits tractats d’història que ningú en recorda l’origen i que tothom en reconeix l’autor. Indestructible roca allisada pels segles d’aigua, escultures d’un Temps recorregut. I el Riu, que entercat a exposar la seva obra magna, acotxa en silenci les rodones pedres sobre la riba.

[@more@]

Tweet

Encisada per les belles històries que atresora, m’abandono conscientment a l’etern viatge fluvial, emparant-me al seu lluminós encantament. I veig les barques nues remuntar el corrent que pugen del delta carregades d’arròs. I a la càrrava escorada, transportant la barcada de riberencs. Un mariner d’aigua dolça em saluda amb la mà. I sento la melodia de les donzelles que, com roses en zel, separen els pètals humitosos, tot sospirant per l’amor d’un príncep que mai arribarà;

"L’amor vola pertot arreu;

fins que el desig l’atrapa.

Minyons i donzelles

que segueixen…..

Si alguna en queda sense company,

també es queda sense glòria:

viu al fons de tot la fosca

guardada per la porta

de dins de tot.

I no hi ha cosa tan amarga!"

[@more@]

Tweet

Asseguda a la vora del Riu, respiro, penso, i imagino un dia qualsevol. Així, al ritme de l’Ebre, la meva ment recorre el seu curs, injectant-se la dosi que, amb placidesa, m’omple de pau i satisfacció. I llavors, s’alliberen els sentits. Llavors, desapareix tot el que no els pertany: l’urbanitat, amb els seus cotxes; la velocitat; els sorolls tecnològics; els fums inorgànics, i la pegallosa atmosfera contaminada.

La sensació és intensa, melosa i real.

[@more@]

Tweet